MAIG DE 2017

No pensava escriure res més en el meu blog. L'he obert després de prop d'un any de no fer-ho! i m'he posat a escriure
Ha estat "culpa" o "mèrit" del Josep Maria...ens varem trobar a la trobada de cosins! Em va dir perquè ho has deixat?..a mi m'agradava...Gràcies Josep Maria,  moltes gràcies!
He tornat a llegir el blog i sincerament m'ha agradat!....

Aquest mes de juliol el meu fill gran fa 50 anys! Ho celebrerem, i tant!, espero que tot vagi bé. Sempre tinc por que no passi alguna cosa que impideixi la reunió de tots els fills i els néts...deu ser culpa de la meva cultura judeocristiana, sempre amb la por al cos!
I del Macron? què me'n dieu? Quan era més jove em semblava del tot incrïble una relació entre un home jove i una dona gran, sencillamente no m'ho creía; doncs ara que jo soc gran sí que m'ho puc creure, i és que hi ha una desconexió total entre el cos que es fa vell i les sentiments i les emocions.
Bé, fins la propera,com deia un amic de fa molt temps:
- Portate bien que la Virgen lo ve todo.....

FINAL DE CURS

El meu passat de mestre s'imposa: tot comença al setembre i s'acaba al juny, per Sant Joan!
Faig recompte: vam anar a Madrid, a la Comunió de la Claudia; tots estavem guapissims i la Claudia feliç i brillant com un estel: un dia fantàstic: gràcies Jordi i Lolo!
També vam fer la trobada de cosins Tabola, ens vam atrevir a cantar, com feien els nostres pares i avis de Cal Tabola, però no us ho faré escoltar perque em vaig oblidar la càmara de video!, oh!....
He tingut totes les tardes ocupades amb les nétes, i avui ha sorgit un impevist i no cal que faci d'àvia...! Tinc una sensació estranya: que faig?
Poria anar de compres, podria anar al cinema, podria trucar a un munt d'amigues, podria, podria...però no faig res  Aquesta sensació d'estar com perdent el temps la tinc moltes vegades des que em vaig jubilar.
Dilluns me'n vaig d'excursió amb el grup de conversa de francès, anirem a Sant Joan de les Abadesses. L'activitat de conversa de francès m'encanta, m'agradaria anar a passar un o dos mesos a França, obligada a parlar només francès...si fos més jove!....

 I aviat l'estiu a Caldes, alguns dies amb néts i nétes, disfrutant veient com

es fan grans i es repeteix el cercle de la vida

LES NOSTRES ARRELS

Fa gairebé un any que no escric res en el meu blog! Perquè?
Em sembla que no tinc res per aportar....ara les persones estan al Facebook i van explicant llurs vides, mostren fotos d'ara i d'abans; ho trobo bé...És la plaça del poble!
Nosaltres varem fer una trobada: erem 32. Si tinguès la sort de creure que l'ànima dels morts és en  algun lloc i ells ens poden veure estaria feliç pensant que el pare i la mare haurien estat tant contents d'aquesta trobada! Igualment estic feliç, no va faltar ningú: fills, filles, gendres, nores i un munt de patufets.
El llibre del Jaume ens va unir amb els records dels meus pares. És important tenir records, la malaltia més terrible és la que te'ls esborra. La tieta Lola és un llibre obert recordant-ho tot. És fantàstica!

Aquesta és la foto de la diada

S'ACABA L'ESTIU

SETEMBRE, el mes de la verema, i del retorn a les aules....A partir del 14 tot gira al seu voltant, al voltant d'ells, els nens (i nenes...que diuen ara) i ja fa molt temps també era el meu mes, el mes de tornar a l'escola. Ara em queda la memòria.
Tots els infants triguen a crèixer els mateixos dies, els mateixos anys; i perquè a mi em sembla que els meus fills van crèixer més ràpid que els meus néts?  És un misteri

Recordaran els dies passats a Can Valls? L'album dels records que els fills em van regalar el dia del meu aniversari és un tresor per a mi, m'emociona llegir-lo. Quan el meu torn ja haurà passat quedarà la memòria del que hem viscut plegats.

És un misteri

ELS TABOLA A ALEMANYA!

RECORDEM I AIXÍ TORNEM A VIURE ALTRA VEGADA!

Hem anat a Bad Waldsee, a Alemanya, el país verd de les llargues paraules. Ens esperaven el
Josep Mªi l'Elmar  amb la taula parada.
Tot va anar tant i tant bé que penso que des d'algun lloc sideral l'esperit Tabola vetllava pel grup!
La tieta Lola em va dir una frase que no puc evitar de posar:
- Instruir-vos i sereu lliures
-Associeu-vos i sereu forts
-Estimeu-vos i sereu feliços
El Ton, el nostre escriptor-filòsof va saber convertir els nostres pensaments en dolces paraules abans del sopar, gran sopar regal del Josep, amb l'excusa del Barça!....

Fins i tot el temps va estar a favor nostre!

Apa, torneu a mirar el recull de fotos....ara és més lent!

TORNA A SER PRIMAVERA!

M'encanten les cançons de Jacques Brel, parla i canta dels vells i diu:

...Le muscat du dimanche ne les fait plus chanter..........

Miro al meu voltant i els vells d'ara sí que volen cantar, i sortir i cridar i VIURE!

Sobretot, o amb més ganes, les DONES. Barcelona esta plena d'àvies: us hi heu fixat?

als parcs, als autobusos, a la porta de l'escola...totes aquestes àvies que no acaben mai la feina...

I a la piscina, i als milers de cursos i cursets que creixen als Casals, a la Universitat per adults, als Centres Cívics...les àvies es fan companyia, algun avi també, però pocs!

I els acudits, les fotos, els escrits melancòlics que corren per tots els WhatsApp sobre les mares i les àvies? Algú podría fer-ne una tesina fi de carrera!!!

I jo, esclar, he tingut una altra néta, pensar que tic 70 anys més que ella! Abans les àvies eres més joves.....La Daniela és preciosa.

La setmana vinent marxo uns dies a Madrid, aviam si vinc més inspirada i us explico que tal per la capital del reino.....

21 de febrer de 2015

Avui celebro el meu aniversari, va ser el dia 16, dilluns passat...
A vegades, al llit abans de quedar-me adormida passo llista..., suposo que es un tic que m'ha quedat de la meva vida de mestra...
El primer de la llista és el Jordi, és clar, i amb ell, tot seguit ve la Lolo i després la Carlota, la primera dels meus néts i nétes, la Cristina, la Claudia.
Present! El Lluís, la Mònica, l'Olau, el Giol i el Tell. Sí, sí, els enumero a tots, és el que faig a vegades, al llit, abans de quedar-me adormida.
Mireia, Riqui, Flor i Laia. I per acabar Toni, Cristina i Fiona, la més petita...per poc temps!
I els veig bé, sans i feliços, al menys a mi m'ho sembla!...i em quedo tanquil.la pensant:
Que no passi res, sisplau, res dolent...que tot segueixi així...
Avui us tinc a tots aquí, les persones més importants de la meva vida:
El Toni que em va ajudar a realitzar el meu somni de ser mestra.
La colla del Xino-Xano: amb vosaltres he disfrutat de la part lúdia i divertida dels últims 25 anys, que no és poca cosa!
Também afeigeixo els germans en aquesta llista de gent fantàstica
...i com que fa temps que preparo aquest dia i que hi penso, doncs fa temps que em sento contenta i il.lusionada.
Quan avui ja sigui ahir tindré un nou record que m'ajudi a superar els dies dolents...que també n'hi ha!
Confio que les fotos surtin molt bé i que, potser algún dia, un o una d'aquesta colla de nascuts al segle XXI s'entretingui a recollir la història de la família i digui:

- Mira que bé estem tots aquí! És el dia que l'àvia va celebrar les seus 70 anys!