JA SOM A DESEMBRE!

Doncs, si, ja hi ha hagut eleccions i CIU ha guanyat! i el Barça ha guanyat 5-0 i tothom és feliç.
Jo he fet la meva postal de Nadal; ja semblo El Corte Inglés i adelanto les dates nadalenques...i no m'agrada. No m'agrada que s'encenguin els llums de Nadal tan aviat i que els aparadors ja estiguin plens de regals nadalencs, de turrons, i més i més, però , què hi farem?
Ja fa dies, quan vaig enraderir el meu rellotge 1 hora, vaig tenir un pensament: ...i si puguessim enraderir la nostra vida una hora, o un any o 10-20 anys...? No m'estranya que hi hagi pel.lícules tipus "retorno al pasado", i és que fa pensar. Quin munt de coses faria diferent! L'imaginació és terrible!
Però seguirem endavant, sempre endavant, i anirem a buscar el Tió i mengerem canelons per Sant Esteve i espererem els Reis amb l'il.lusió que algun dia els nostres desitjos més amagats s'acompleixin per fí!

DIFíCIL SOLUCIÓ A UN GREU PROBLEMA

Aquest és un debat molt interessant! Fa anys, quan els meus fills eren petits, només anaven a l'escola pública, a Barcelona, els fills de famílies amb necessitats econòmiques, el que abans en deiem pobres i que ara, dir-ho, queda molt malament...generalment fills d'emigrants, però, que tant aviat com podien, els canviaven a escoles subvencionades, generalment religioses.
Els ciutadans de Catalunya enviaven llurs fills a escoles que els hi semblaven pedagogicament més avançades: escola activa, cooperatives de pares i mestres, també religioses, naturalment, a on els nois i noies feien una hora diària més de classe i semblava que tenien millors instal.lacions i recursos.
Ara, els temps han canviat, fills d'enginyers, metges, advocats, llicenciats i professors d'universitat porten els fills a l'escola pública. Hi creuen. Creuen en el projecte públic.
Però, què passa? El cert és que les escoles públiques moltes vegades tenen millors espais i més recursos que les escoles subvencionades, i ara l'horari de tots els escolars és el mateix, i, m'atreveixo a dir, que molts dels seus mestres són igual o millors que els mestres de l'escola privada, però ai! i aquí està el problema: MOLTS, però NO TOTS, i si un mestre de l'escola pública no "dona la talla", què passa? RES NO PASSA.
I ara he llegit que els directors podran actuar davant un mestre que no compleixi amb la seva feina! Quina ironia més gran! i si el que no fa la seva feina com cal és el director, directora...i dic directora perquè encara hi ha moltes més dones a l'ensenyament, especialment a l'ensenyament d'infantil i de primària.
El que haurien de controlar tot això són ELS INSPECTORS! Gran figura del nostre ensenyament que no funciona en absolut. I què passa amb els funcionaris que no funcionen? Doncs que són funcionaris i que NO PASSA RES!.
Apa, us deixo aquest escrit i m'agradaria rebre els vostres comentaris, que potser m'animo i l'envio als diaris.......

mirem fotos

Aquest món virtual és realment inabarcable, inacabable, incomprensible per mi. Tot va tan depressa, tot caduca rapidament, la tècnica avança més depressa que el vent, o que el pensament?
I alhora es valora l'artesania, les coses antigues, l'art.
Poso més fotos, per no oblidar com es fa....aprenc tantes coses noves i les oblido, suposo que el meu disdur ja està molt ple. Sort que tinc una companya que té més paciència que aquell Job que surt a la Biblia!

Temps de verema!

Sembla que l'estiu passa cada vegada més ràpid. Culpables? els polítics? el canvi climàtic? alguna espècie important en perill d'extinció?...No ho sé.
Els mestres comencem i acabem el cicle amb el calendari escolar: de nou Setembre! Tornem-hi!
Jo no estic gaire inspirada, la veritat; el meu estiu més o menys com sempre: ja us posaré les fotos de l'anada a La Cerdanya amb les amigues i les fotos de l'anada a S'agaró amb les altres amigues....
Força bé, fins i tot MOLT BÉ!
i perquè no falti una imatge, els 9 néts i nétes a Can Valls...tot i que hauria de ser la foto del Toni bufant les espelmes, i també de la Claudia...que van celebrar que en feien 32 i 4...
Ara sembla que s'ha posat de moda recuperar les "arrels"; argentins que busquen els seus avant-passats catalans, reportatges a la tele amb fotos del segle passat, records del "Cuentame" del "Amor en tiempos revueltos y pasados".La societat s'ha tornat gran i tot és un "remember..."
o potser sóc jo que m'he tornat gran???? Però, mireu la foto: ÉS EL FUTUR, homes i dones dels segle XXI: en quin nou món viuran?

JA HA ARRIBAT LA FIONA !

Sí, sí, s'ha fet esperar una mica, però ja la tenim entre nosaltres, omplint de felicitat el seu pare, la seva mare i a tots nosaltres: avis, tiets, cosinets,....(i com diria una amiga meva: avies, tietes, cosinetes.....)

Està preciosa, ha nascut en un dia rodò: 15 de juny del 2010, una nena del Segle XXI.

Penso: i quantes coses coneixerà que no ens podem ni imaginar? Però no cal córrer, només cal mirar-la i quedar-se admirat davant una meravella com aquesta.

TROBADA DE COSINS

Ja fa més de 7 anys que vam iniciar aquestes trobades, l'Eduard va ser el primer i hem anat seguint amb il.lusió, amb ganes . Alguns hi han aportat el regal del llibre de la seva vida, d'una part dels seus records, dels seus pensaments. D'una part, perquè la part sencera no es pot dir mai, no s'explica a ningú; o potser només ets capaç de descobrir els teus pensaments més íntims quan estas enamorat, quan aquell vent de bogeria t'ataca en una època de la vida, i que estas indefens, amb la guardia baixa, i perds el coneixement però sembla que toquis el cel de la felicitat!.....

Enfí, aquest ja no és el nostre temps (en tot cas el meu), i ara, avui, sembla que el cercle de la vida es vagi tancant, a poc a poc....Retornem a les nostres infàncies, al record dels avis, dels tiets, de Masquefa, dels retrobaments familiars i, envoltat dels que comparteixen el teu passat, baixes al pou de la memòria i recordes aquell pou d'aigua fresca per a on el pare feia baixar el vi i el meló dins d'una galleda de zinc, i et sents a gust perquè no has d'explicar res, ells saben de tú, dels teus pares, dels teus avis. El passat llunyà està més present que el que vam viure fa 20 anys i ens acostem a l'inici del cercle, altra vegada tots junts...

Gràcies, Marta, pel teu cd, per les ganes que hi has posat, perquè ens has regalat un dia feliç.

HA ARRIBAT LA LAIA !!!!

Avui, uns 3 dies abans de St Jordi ha tret el nas la Laia, i el que ha vist li deu haver agradat perquè s'ha quedat! És una nena valenta, lluitadora, i matinera i treballadora i va per feina: plis, plas, ja sóc aquí...carai sembla catalana!

I és la coseta més bonica d'aquest món. Estem tots molt feliços i li donem la Benvinguda.

Ja us posaré més fotos, de moment aquesta és la Bona Nova acabada de sortir del forn! La seva mare està guapíssima, envoltada de roses, d'un príncep i de dues princesetes...(es nota que a la feina "St Jordi a tuti pleni)

Més aniversaris???

No vul que el meu blog sigui només un recull d'aniversaris familiars.

A l'escola Espai 3, on jo hi vaig treballar uns quants anys, celebren el seu 25è aniversari i han demanat escrits i records a tots els que hi vam passar. Jo he aportat el meu granet de sorra i m'he decidit a penjar-lo també al blog.

Però perquè no falti la foto, us en poso una preciosa (del dia del meu aniversari).

ESPAI 3 25 anys fent escola

Doncs sí, el temps passa molt de pressa.....!
Els mestres ho sabem prou: cada matí posem la data a la pissarra; un dia qualsevol de 1985.,de 1986...i ja han passat 25 anys!
Els nens i les nenes són sempre iguals, eterns Peters Pans; sembla que el temps no passi, però és un miratge, els nens creixen i nosaltres ens fem grans!

I jo també m’he posat a buscar:
“en el baúl de los recuerdos”...

He trobat algunes revistes, les de les Setmanes Esportives, és clar....
Són fantàstiques, no teniem la tecnologia d’ara, ni teniem ordinadors....però ens visitaven els esportistes de can Barça i jugavem partits de mestres contra alumnes de 8è, i malgrat que encara no s’havien celebrat els grans jocs olímpics de Barcelona, nosaltres ja coneixiem els valors de l’esport. La veritat és que vam ser uns avançats de la nostra època!

I l’any 1994, els últims “del Jujol” vam tancar la porta i vam pujar el turonet que ens portava a l’Espai 3.

Quants records tornen, personals i professionals, al tornar a fullejar les revistes: noms que evoquen amics, amigues, nens, nenes, pares, mares que han format part de la meva vida. Com diu el gran poeta català Martí Pol:

Juga a perdre la por
I escriu a qualsevol paret de casa teva
Tots els noms que han omplert
De llum la teva vida,...

Una dotzena d’anys a l’Espai 3 sí que m’han omplert de noms “les parets de casa” però que no diré perquè seria una llista massa llarga.

A l’Espai 3 hi vaig ser una mestre feliç i això és el que compta.

Mercè Matas

Aniversaris del Giol i de l'Olau

L'Olau va fer 6 anys i el Giol en va fer 4! Us posaré una foto, per no passar per alt aquesta important celebració!

Fa dies que no escric al blog, potser perquè em faig gran i això és terrible! De la malaltia de la joventud ja fa temps que n'estic curada i mira que corren power-points pels correus animant a viure! Quina dèria d'enviar frases boniques amb precioses imatges...o coses divertides, amunt i avall! Em pregunto d'on surt tot aquest cabdal d'enginy i de temps per poder fer -ho?

Doncs no, encara no em jubilo. Què faré quan em jubili? Cursets que m'agradin, trobades amb les amigues, anar a veure els néts (sense ser una sogre pesada), anar a fer natació...si tot això ja ho faig ara! i tinc un sou cada mes, i , sense ser massa pedant, faig la meva feina ben feta (almenys com la majoria)...ja sé que també hi ha moltes altres bones opcions, però no són les meves.

Un company de feina em va dir una vegada:

-No deixis el Plà nº 1 fins que no tinguis un Plà nº2!

i encara no tinc un Plà nº2.

No m'agrada el mes de febrer: es nota, oi?

El fill d'uns grans amics!

LUCAS CRUZ

Un any 10????

Abans d'ecriure la meva parrafada vull fer una prova.

Carai, espero que ho pogueu veure i escoltar!M'encanta aquesta cançó!

Aquest video és una prova. No havia fet servir mai el programa Movie Maker...

Any nou. Nous pròposits? o els mateixos de sempre? Tindré 2 nétes (o un nét i una néta?) més i estic molt feliç...però això ja ho sabeu...

Passa que, abans que jo comuniquès la Bona-Nova a la meva amiga, ella ja ho sabia perquè la seva filla havia vist al Facebook l'ecografia del futur nét/a que havia penjar el seu pare i que uns quants centenars d'"amics"internautes ho havien rebut???I això que és?...corren les notícies més ràpid que als petits poblets. Jo sé d'un cas (fa un milió d'anys) que una veïna que vigilava cada mes la roba estesa de la seva veïna va saber que aquesta estava embarassada...(en aquella època no existien els tampax ni les compreses, les tovalloletes de rus es rentaven cada mes i s'estenien al terrat) i ella ho va escampar pel poble abans que el pare de la criatura se'n assabentès.....

Apa, ja n'hi ha prou, però aviat hi tornaré. Us poso unes fotos on també hi surtin els nens, el Pol i la Geila. No faltaria més! Sense jo voler-ho s'han posat les fotos al principi...bé, és igual, oi?