Aquest món virtual és realment inabarcable, inacabable, incomprensible per mi. Tot va tan depressa, tot caduca rapidament, la tècnica avança més depressa que el vent, o que el pensament?
I alhora es valora l'artesania, les coses antigues, l'art.
Poso més fotos, per no oblidar com es fa....aprenc tantes coses noves i les oblido, suposo que el meu disdur ja està molt ple. Sort que tinc una companya que té més paciència que aquell Job que surt a la Biblia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ooooooh!!! Què guapos estan tots!
Tots, tots!!!
Els xicots, maquíssims, com sempre!
Les nenes vilafranquines moníssimes!
La Flor i la Laia, molt dolces!
I la Fiona està preciosa!!! Quins ulls!
(no em deixo a ningú, no???)
A veure si es pot repetir una trobada així, i que també vinguin el Pol i la Ivet!!!
Quin sarau!!! Jejejeje!!!
Petons, família!
Cris (la cosina)
Publica un comentari a l'entrada