dijous 14 d’octubre de 2010

mirem fotos

Aquest món virtual és realment inabarcable, inacabable, incomprensible per mi. Tot va tan depressa, tot caduca rapidament, la tècnica avança més depressa que el vent, o que el pensament?
I alhora es valora l'artesania, les coses antigues, l'art.
Poso més fotos, per no oblidar com es fa....aprenc tantes coses noves i les oblido, suposo que el meu disdur ja està molt ple. Sort que tinc una companya que té més paciència que aquell Job que surt a la Biblia!

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Ooooooh!!! Què guapos estan tots!
Tots, tots!!!
Els xicots, maquíssims, com sempre!
Les nenes vilafranquines moníssimes!
La Flor i la Laia, molt dolces!
I la Fiona està preciosa!!! Quins ulls!
(no em deixo a ningú, no???)
A veure si es pot repetir una trobada així, i que també vinguin el Pol i la Ivet!!!
Quin sarau!!! Jejejeje!!!
Petons, família!

Cris (la cosina)