DIFíCIL SOLUCIÓ A UN GREU PROBLEMA

Aquest és un debat molt interessant! Fa anys, quan els meus fills eren petits, només anaven a l'escola pública, a Barcelona, els fills de famílies amb necessitats econòmiques, el que abans en deiem pobres i que ara, dir-ho, queda molt malament...generalment fills d'emigrants, però, que tant aviat com podien, els canviaven a escoles subvencionades, generalment religioses.
Els ciutadans de Catalunya enviaven llurs fills a escoles que els hi semblaven pedagogicament més avançades: escola activa, cooperatives de pares i mestres, també religioses, naturalment, a on els nois i noies feien una hora diària més de classe i semblava que tenien millors instal.lacions i recursos.
Ara, els temps han canviat, fills d'enginyers, metges, advocats, llicenciats i professors d'universitat porten els fills a l'escola pública. Hi creuen. Creuen en el projecte públic.
Però, què passa? El cert és que les escoles públiques moltes vegades tenen millors espais i més recursos que les escoles subvencionades, i ara l'horari de tots els escolars és el mateix, i, m'atreveixo a dir, que molts dels seus mestres són igual o millors que els mestres de l'escola privada, però ai! i aquí està el problema: MOLTS, però NO TOTS, i si un mestre de l'escola pública no "dona la talla", què passa? RES NO PASSA.
I ara he llegit que els directors podran actuar davant un mestre que no compleixi amb la seva feina! Quina ironia més gran! i si el que no fa la seva feina com cal és el director, directora...i dic directora perquè encara hi ha moltes més dones a l'ensenyament, especialment a l'ensenyament d'infantil i de primària.
El que haurien de controlar tot això són ELS INSPECTORS! Gran figura del nostre ensenyament que no funciona en absolut. I què passa amb els funcionaris que no funcionen? Doncs que són funcionaris i que NO PASSA RES!.
Apa, us deixo aquest escrit i m'agradaria rebre els vostres comentaris, que potser m'animo i l'envio als diaris.......

mirem fotos

Aquest món virtual és realment inabarcable, inacabable, incomprensible per mi. Tot va tan depressa, tot caduca rapidament, la tècnica avança més depressa que el vent, o que el pensament?
I alhora es valora l'artesania, les coses antigues, l'art.
Poso més fotos, per no oblidar com es fa....aprenc tantes coses noves i les oblido, suposo que el meu disdur ja està molt ple. Sort que tinc una companya que té més paciència que aquell Job que surt a la Biblia!