La gent se l'estimava
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra...
...........
I, al cap de poc, l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar,
ni aquella irreprimible
sensació de solitud..
(del poema l'Elionor 1970)
Les nenes de 14 anys, aqui, a casa nostra, ja no fan córrer l'escombra i tenen tantes coses que no tenen ni temps de desitjar-les, però encara continuen sentin aquelles ganes de plorar i no saben dir d'on els hi venen...perque tot es repeteix, és un cercle que gira, un "bucle" que diuen ara.
Hi ha dues coses certes, deia un filòsof, la infinitat de l'espai i la capacitat dels homes i les dones de ser infeliços.
Com que per ser feliços depenem dels altres: la família, els amics, com a màxim tindrem estones de felicitat.
Aquesta foto sóm la colla del Xino-Xano, vam començar fa prop de 25 anys, i encara no sé quin fil, tant prim a vegades, fa que encara resisteixi les tempestes de la convivència!
