A vegades, al llit abans de quedar-me adormida passo llista..., suposo que es un tic que m'ha quedat de la meva vida de mestra...
El primer de la llista és el Jordi, és clar, i amb ell, tot seguit ve la Lolo i després la Carlota, la primera dels meus néts i nétes, la Cristina, la Claudia.
Present! El Lluís, la Mònica, l'Olau, el Giol i el Tell. Sí, sí, els enumero a tots, és el que faig a vegades, al llit, abans de quedar-me adormida.
Mireia, Riqui, Flor i Laia. I per acabar Toni, Cristina i Fiona, la més petita...per poc temps!
I els veig bé, sans i feliços, al menys a mi m'ho sembla!...i em quedo tanquil.la pensant:
Que no passi res, sisplau, res dolent...que tot segueixi així...
Avui us tinc a tots aquí, les persones més importants de la meva vida:
El Toni que em va ajudar a realitzar el meu somni de ser mestra.
La colla del Xino-Xano: amb vosaltres he disfrutat de la part lúdia i divertida dels últims 25 anys, que no és poca cosa!
Também afeigeixo els germans en aquesta llista de gent fantàstica
...i com que fa temps que preparo aquest dia i que hi penso, doncs fa temps que em sento contenta i il.lusionada.
Quan avui ja sigui ahir tindré un nou record que m'ajudi a superar els dies dolents...que també n'hi ha!
Confio que les fotos surtin molt bé i que, potser algún dia, un o una d'aquesta colla de nascuts al segle XXI s'entretingui a recollir la història de la família i digui:
