em jubilen

AQUESTA VEGADA SENSE FOTO
Feia temps que no us comunicava res, ja sé que sou poquets però sou els millors (els que llegiu el meu blog) ..
Fins ara no ho he pogut escriure.
EM JUBILEN, i dic em jubilen perquè jo volia treballar un any més. Necessitava aquest últim any per anar preparant el meu cor i el meu cap al canvi de vida que suposerà deixar l'escola.
Necessitava mentalitzar-me, organitzar-me, preparar la meva Festa de comiat, necessitva aquest últim any per acabar la feina començada amb el grup de nois i noies de tercer. Necessitava aquest últim concert de Nadal, últimes vacances de Pasqua...però, no em vull queixar; sé que hi ha gent que ho està passant molt pitjor amb els seus problemes laborals.
Ara, la meva plaça no la reposaran i hi haurà un professional menys a l'escola, això vol dir que la qualitat queda retallada i que els banquers i els polítics tindran el sou d'un mestre ( de fet de molts mestres) per augmentar els seus ingressos...C'est la vie! 
He tingut  mostres de suport per part dels meus fills i de la família i també dels companys. Segur que  m'ajudaran a començar una nova vida. Sé que per a mi serà difícil, dec ser una mica "estranya"...m'agradava anar a classe!...
Espero seguir escrivint i explicant-vos les aventures de les meves "mademoiselles" à la République française, a la terre de Jeanne d'Arc.....i de tota la troupe que són una alegria.
Mare de déu! Costa fer-se gran ! ...