JA HA PASSAT EL 9 N !

A Catalunya tot gira al voltant de "podrem o no podrem ser algún dia INDEPENDENTS"??...
Posaré el Video dels meus néts perque el puguin veure els cosins d'Alemanya, molts ja l'heu vist!
Ells (els nens, no els cosins...)han nascut al segle XXI...quins canvis viuran? Impossible viure més canvis dels que hem viscut nosaltres, els que vam nèixer a la meitat del segle passat, canvis socials, de noves tecnologies, de descobertes de tota mena, i més i més.....
El dia 9 va ser una Festa, vull felicitar a tots els voluntaria que van passar hores i hores fent possible la votació.
Vaig a fer natació un o dos cops per semana...i allá, al vestuari, no puc evitar reflexionar sobre el pas cruel del temps: les cossos esplèndids de les noies joves, al costat de les velles despullades, que havien un dia sigut com elles....Si m'escoltessin les hi diría: "Aprofiteu-vos, sigueu conscients de la vostra riquesa, un dia tot passarà, més rapidament que el pensament..... Però quan ets jove no ho penses, potser creus en l'eternitat?

SETEMBRE 2014

Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, sino perquè els que l'estimen no el defenen.....
Quantes frases boniques llegim per internet? i quan us envien aquells Power Points?...ara ja no tants des que la gent es comunica amb whatsap....
No estic gaire animada per escriure al blog, ja es veu...Whatsaps, facebooks, youtubes, twitters, no hi vull entrar!
Tothom mira el mòbil, aviat sortirà un estudi que ens dirà quantes hores i minuts ens passem mirant el mòbil al llarg de la nostra vida!
Jo m'he entretingut mirant el meu blog, vaig començar l'any 2007 i és per això que he decidit continuar!
L'estiu ha passat. TOT BÉ! els nens creixent i el calendari infatigable!
Les trobades TABOLA van endavant, les amigues i el Xino-Xano també: S'Agaró, La Cerdanya...
El dia 6 d'octubre començo un projecte nou...ja us ho explicaré....

Avui no poso foto de néts o nétes

Costa tant expressar amb paraules els sentiments! Algun dia potser direm la veritat? És fàcil explicar els pensaments positius, i els que no ho son? estan ben amagats.

EL MEU NÉT, L'OLAU

L'Olau te 10 anys! És el fill gran del Lluis i la Mònica...i no cal dir res més!

Espero que el pugueu  escoltar i veure amb la pantalla gran.

SANT JOSEP 2014

A Catalunya, abans, quan jo era petita...es celebraven els Sants i no tant els aniversaris.

Els amics i familiars enviaven postals per correu i desitjaven el millor en "el dia del teu Sant".

Per la meva família Sant Josep era una diada important: l'avi es deia Josep i també el seu fill gran, el meu pare; el cas és que les meves 3 tietes es van casar amb un Josep (cada una amb un Josep diferent) i el meu pare amb una Pepita (Josepa), evidenment tinc 3 cosins que es diuen Josep....i jo, que tenia 15 anys i era tan tonta com qualsevol nena de 15 anys (encara ara!) vaig dir: Jo no em casaré amb cap Josep......i es clar, va i m'enamoro d'un Josep, tot i que quedava dissimulat perque era un Josep Antoni. 

Tonta com era li vaig dir: Jo et diré Toni i no Josep, i, a ell, aleshores, li va semblar bé....aleshores tot li semblava bé!......

Ara tot ha canviat. L'altre dia un home, no massa jove, em va deixar seure al metro: segui, senyora, em va dir...i jo que li dic moltes gràcies i que m'assento......Com podeu comprendre això no es pot superar mai! 

Molt pocs nens es diuen Josep, al menys, aqui, a Catalunya. Potser amb 30 anys de fer de mestre n'he tingut 4 o 5 a la llista de la classe. El pobre "pare-virtual" de Jesús no està de moda!

Diuen que mentre siguis recordat el teu esperit ens acompanya.

Ell és el meu pare i encara està entre nosaltres, sóc d'una família que es manté unida i recorda d'on venim, d'una família que ha lluitat per la llibertat i per la democràcia...

i, a mi, ara, que ja sóc gran,  em fa por pensar quin serà el final del camí per a on camina aquest païs nostre, tenim al davant un drac traïdor que ni Sant Jordi podria aturar.

Enfí, no perdem mai  l'ESPERANÇA.

SANT RIKI 2014

VELL NADAL . NOU ANY !

HEM SUPERAT  LA PROVA DEL NADAL

Tornem a començar, o  seguim fent camí ? Aquest nou any, ple de simbologia independentista, què ens portarà? Jo escolto la gent amb un cert neguit, els governants són d'un altre planeta i la gent del poble sempre paga els plats trencats…
A casa, els infants han dit el vers de Nadal. Quan jo era petita els avis, els tiets i les tietes ens donaven propina al acabar…Diuen que les reunions familiars de Nadal, a vegades, no acaben gaire bé; no és el nostre cas: Jo tinc un recull de videos mal gravats dels Nadals passats, espero que algún dia, quan jo ja no hi sigui, algun nét o néta els recuperi i se'ls miri amb nostalgia, despertant vells records. De moment són una mica "pal" les pel.lícules de la iaia!….I quin futur els hi espera