La síndrome catalana

La meva germana, la Roser, és bastant més jove que jo, més decidida amb tot; ella ha escrit això:
"Avui m'he despertat amb una sensació diferent.
Aniré a la cuina, encendré el foc i posaré la cafetera, després
les meves mans faran la feina de cada dia, pero avui és diferent.
És 11 de Setembre del 2.013, és el dia de la Via Catalana.
Nosaltres agafarem el tren i anirem al nostre TRAM, ens fa il.lusió.
Allà hi sóm tots, no hi falta ningú.
No ens coneixem pero ens uneix una força interior difícil d'explicar.
Quan arriba el moment (17'14h) ens agafarem tots de les mans i juns cridarem:
                      IN......INDE.....INDEPENDENCIA !!!!!!!!!!!
Després dels anys, quan recordem aquest dia i aquest moment, podré dir de tot cor :
                      JO TAMBÉ HI ERA .".............................

Però a mi m'agafa com un nus a l'estomac, que diria que és de por......

En la parella Catalunya-Espanya , Espanya és aquell home matxista que es creu propietari de la dona, la maltracta però no la deixa marxar, i Catalunya ara comença a atrevirse a aixecar el cap, potser perque creu en els missatges que hi ha fins i tot a les caixes de super: "Truca (a on ? a Europa?) i t'ajudarem...."

I ara una recomenació: MOLT BONA l'obra de teatre 5 horas con Mario, l'actriu ho fa genial!

M'agrada quan feu comentaris: per cert que s'ha de posar com Anònim....

Nou curs

Per a mi l'inici de tot sempre ha estat el mes de setembre, no el gener, pel meu ofici de mestre. I, enguany, potser pel meu ofici d'àvia, continuo sentint que aquest setembre, ara, comença el meu nou curs...Ha passat l'estiu: l'anada a SAGARÓ, l'anada a La CERDANYA...les xerrades amb les amigues!
i les estades amb tota la tropa que es va fent gran!
Quins temps més increïbles estem vivint: guerres, corrupció, polítics corruptes, pobles que es moren de gana, dones violades i mortes, injustícies terribles i petites i miserables injustícies com la d'una directora d'escola envers una nena de 3 anys. És patètic !
Però, al costat de tanta crueltat humana, voluntaris que treballen per aconseguir un món millor.
Hi havia una vegada un petit país que volia ser lliure....i el gos i el gat aquest conte s'ha acabat!
El millor és la foto!

podeu comptar-los