FINAL DE CURS

El meu passat de mestre s'imposa: tot comença al setembre i s'acaba al juny, per Sant Joan!
Faig recompte: vam anar a Madrid, a la Comunió de la Claudia; tots estavem guapissims i la Claudia feliç i brillant com un estel: un dia fantàstic: gràcies Jordi i Lolo!
També vam fer la trobada de cosins Tabola, ens vam atrevir a cantar, com feien els nostres pares i avis de Cal Tabola, però no us ho faré escoltar perque em vaig oblidar la càmara de video!, oh!....
He tingut totes les tardes ocupades amb les nétes, i avui ha sorgit un impevist i no cal que faci d'àvia...! Tinc una sensació estranya: que faig?
Poria anar de compres, podria anar al cinema, podria trucar a un munt d'amigues, podria, podria...però no faig res  Aquesta sensació d'estar com perdent el temps la tinc moltes vegades des que em vaig jubilar.
Dilluns me'n vaig d'excursió amb el grup de conversa de francès, anirem a Sant Joan de les Abadesses. L'activitat de conversa de francès m'encanta, m'agradaria anar a passar un o dos mesos a França, obligada a parlar només francès...si fos més jove!....

 I aviat l'estiu a Caldes, alguns dies amb néts i nétes, disfrutant veient com

es fan grans i es repeteix el cercle de la vida

LES NOSTRES ARRELS

Fa gairebé un any que no escric res en el meu blog! Perquè?
Em sembla que no tinc res per aportar....ara les persones estan al Facebook i van explicant llurs vides, mostren fotos d'ara i d'abans; ho trobo bé...És la plaça del poble!
Nosaltres varem fer una trobada: erem 32. Si tinguès la sort de creure que l'ànima dels morts és en  algun lloc i ells ens poden veure estaria feliç pensant que el pare i la mare haurien estat tant contents d'aquesta trobada! Igualment estic feliç, no va faltar ningú: fills, filles, gendres, nores i un munt de patufets.
El llibre del Jaume ens va unir amb els records dels meus pares. És important tenir records, la malaltia més terrible és la que te'ls esborra. La tieta Lola és un llibre obert recordant-ho tot. És fantàstica!

Aquesta és la foto de la diada