LLUMS DE NADAL

MADRID

La Cristina i el Toni ens van fer feliç la nostra estada a Madrid...van ser 4 dies fantàstics, fins i tot el clima ens hi va acompanayar! Madrid és l'Espectacle; una aparador: tothom al carrer, és la barreja de gent vinguda del món en busca del Kilòmetre 0.
Feia dies que no escrivia al meu blog; comparteixo estones amb amigues ja de la meva edat, però també amb joves que tenen canalla petita: els néts i nétes que ja són aquí i només dir-vos una cosa: pares i mares, esteu vivint els millors anys de la vostra vida: sigueu-ne conscients! Aquest dies marxaran i ja no tornaran mai més, aprofiteu-los!
Us poso fotos amb una cançó que m'encanta.Ja sabeu que clicant es fan més grans....oooooh!

Passat, Present, Futur?

Ens hem trobat els cosins Matas...altra vegada i això està bé. Per mi ha sigut molt especial perquè la tieta m’ha portat una carta que el meu pare va escriure als seus pares quan tenia 21 anys i estava lluny de casa...Una carta plena d’il.lusions i de projectes, que després van estavellar-se contra una guerra terrible!
Si la vida puguès barrejar present, passat, futur, com en un llibre!
He llegit l’últim llibre d’en J.Cabré, Jo confesso; Passat, present i futur de la vida de l’Adrià Ardèvol es barregen davant dels nostres ulls.
Quantes coses es farien diferent si coneixessim el futur!
El llibre del Ton em recorda el poema de M.Martí i Pol: escriu en una paret de casa teva el nom de tots els que han omplert de llum la teva.....i així no et trobaras mai ni desconsolat, ni sol......
Ell escriu aquests noms en el seu llibre, el nom dels que estem al seu voltant i el dels que ja no hi són.Cada nom ens evoca un sentiment.
A l'escola enguany fem: La paraula que més m'agrada.
Potser ESPERANÇA ?
Ja us diré quines han triat els nens i nenes.....

LA RENTRÉE!

HEM SUPERAT LA PROVA DE L'ESTIU!
Amb nota justeta, però tot podria ser encara pitjor....dies bons, dies MOLT bons, dies dolents, dies MOLT dolents...i així van passant els dies. He triat una foto per aquest escrit, de totes les fotos d'aquest estiu m'agrada aquesta; i, per evocar amb el pensament, la cala de Begur, Sa Tuna, amb la seva aigua quasi verda i tan transparent...
Les vacances són dies per viatjar i coneixer nous racons, però, més importants que els llocs i els paisatges, són les companyies amb qui viatges, la o les persones amb qui comparteixes el camí. Hi ha persones que viatgen soles, i m'agradaria que m'expliquessin si busquen nous llocs o noves coneixences. Per mi el més important és compartir: l'emoció d'una natura espectacular, ,el trancament de la rutina,la descoberta....

Començarà l'escola: nens nous que ho esperen tot,nens i nenes (que em diria la Mati),que viuen el present, per ells els dies són llargs i les seves hores duren més que les nostres. Aviat els coneixeré i els seus noms remplaçaran els noms dels que ja s'han fet grans. L'infància passa tan depressa i és tan important!

S'acaba el curs!

He fet una miradeta als meus articles i realment tot gira al voltant de la família, dels amics i de l'escola: en realitat és la meva vida: de quina altra cosa podria parlar?
Sí, a les noves tecnologies, penso que ens comuniquem més. M'agradaria que els meus fills compartissin més moments d'oci, és molt difícil, el vent de la vida bufa cap a diferents direccions, però ara,la Fiona fa una any i convoquen una trobada i tots s'envien mails, com si estiguessim xerrant al voltant d'una taula...Això és fantàstic! Algun dia, i no trigarà gaire, els petits ja seran grans i segur que també hi participen.
A l'Albió confio poder fer "LA FOTO", ja que pel casament de Mallorca no podrà ser!
S'acaba el curs; els mestres medim el temps per cursos, no per anys que comencen al gener!Acabo molt enfadada, vaig enviar una carta al Periódico i a la Vanguardia, però NO me l'han publicat. La poso al meu blog i aquesta vegada no tenim foto!
BON ESTIU A TOTS ELS QUE TENIU LA PACIÈNCIA DE LLEGIR-LO.

A la meva escola, des que es va afegir la sisèna hora, els alumnes tenien classe d’anglès amb mig grup, una hora setmanal més de matemàtiques, una hora més d’aprenentatges artístics (dansa, dibuix, música), una hora d’expressió oral (molt eficaç amb tants alumnes no catalano-parlants)...Aquesta sisèna hora desapareix. Peró, a qui l’importa? A qui l’ importa que tornin a ser 25 alumnes en una classe d’anglès? I, si tenim en compte que els nens de les escoles subvencionades sí que tenen la sisèna hora, a qui l’importa ? A la Sra Irene Rigau no ; així el seu partit podrà ajudar econòmicament a les “pobres economies” dels bancs, caixes, empreses com Spanair, i pagar el sou dels polítics, tant dels que ho són com dels que ja han plegat i continuen cobrant.
L’educació del nens i nenes importa a algú?????

LA BODA DEL XAVI I L'ANNA

PELS MEUS AMICS! Amb tot el carinyo, us posos aquestes fotos d'una aficionada, que sóc jo, perquè va ser una ceremònia molt bonica i molt emocionant.

Indigneu-vos!

Fa tan de temps que no escric en el meu blog que quasi ja oblido la contrasenya i tots els requisits per entar-hi! Sort que de tant en tant alguna amiga i també companya de la feina em"renya" i m'hi fa pensar! Gràcies Mari Carmen!....
La Laia ha fet un any. Només us poso foto de les "meves nenes" perquè els nois eren a Gambia...
I ara la Carlota té un gos, d'aquells petits que es tenen a dintre casa!
Vaig escoltar l'Eduard Punset parlar del seu últim llibre i explicava la gran capacitat que tenim els éssers humans de ser infeliços: guerres, mals rotllos per no-res, incomprensions, etc, etc.....
Quina llàstima, és com una maledicció dels déus grecs. La societat canvia però les persones no, costa d'entendre!
Haig de llegir el llibre Indigneu-vos, escrit per un filòsof de 93 anys...hi ha tantes coses en aquest petit païs nostre que m' indignen!
Intentem pensar en positiu, com es diu ara, tout va trés bien, madame la Marquise.....

ANIVERSARI DE L'OLAU

L'OLAU JA TÉ 7 ANYS !
FELICITATS

Gener del 2011

Fa dies que no escric, però avui ho haig de fer. Acabo d'arribar de la celebració dels 85 anys de la tieta Lola. Penso que ella ha sigut feliç i això és del que es tractava.... El Ton ha arrodonit la festa amb el seu escrit tan adient i el llibre fotos de la Marta m'ha fet pensar en la frase que posava el rellotge de Can Perellada:
El rellotge va marcant les hores, lentes les de penes i tristeses i ràpides les d'alegria i felicitat. (més o menys!)

Bé,parlant d'una altra cosa. Vaig enviar una carta a La Vanguardia i me la van publicar, és aquesta:

FELICITATS A LA Sra IRENE RIGAU

Jo, una mestre d’escola pública de més de fa 30 anys, “felicito” a la Sra Consellera per mostrar-se disposada a suprimir la sisena hora........evidenment suprimir la sisena hora que es va posar fa 5 cursos a les escoles públiques, perquè la sisena hora que tenen els privilagiats alumnes de les escoles subvencionades desde SEMPRE, aquesta sisena hora no serà pas suprimida.

Ensenyament vol estalviar diners.

Diu la Sra que s’ha “d’optimitzar recursos”, vol que els nens i nenes de la pública facin una hora de classe cada dia, durant 6 cursos escolars, menys que els nens i nenes de l’escola subvencionada, tal i com s’ha fet durant molts anys en aquest pais.

Ja és ben bé això!

Suposo que queda clar que ESTIC EN CONTRA de que suprimeixin la sisena hora, ja està bé de vulguer estalviar amb ensenyament, perquè no estalvien amb els sous o dietes del polítics, o amb les armes de l'exercit...Quines bagenades que dic, oi?

Espero tenir coses més interessants per explicar la propera vegada......