Ens hem trobat els cosins Matas...altra vegada i això està bé. Per mi ha sigut molt especial perquè la tieta m’ha portat una carta que el meu pare va escriure als seus pares quan tenia 21 anys i estava lluny de casa...Una carta plena d’il.lusions i de projectes, que després van estavellar-se contra una guerra terrible!Si la vida puguès barrejar present, passat, futur, com en un llibre!
He llegit l’últim llibre d’en J.Cabré, Jo confesso; Passat, present i futur de la vida de l’Adrià Ardèvol es barregen davant dels nostres ulls.
Quantes coses es farien diferent si coneixessim el futur!
El llibre del Ton em recorda el poema de M.Martí i Pol: escriu en una paret de casa teva el nom de tots els que han omplert de llum la teva.....i així no et trobaras mai ni desconsolat, ni sol......
Ell escriu aquests noms en el seu llibre, el nom dels que estem al seu voltant i el dels que ja no hi són.Cada nom ens evoca un sentiment.
A l'escola enguany fem: La paraula que més m'agrada.
Potser ESPERANÇA ?
Ja us diré quines han triat els nens i nenes.....
2 comentaris:
Si coneguessim el futur, la vida seria absurda. Perquè tingués més sentit i menys errades el que hauriem de conèixer millor és el passat.
M'agraden els vostres dinars de cosins. Espero que continuin! Mama, m'has de deixar llegir la carta de l'avi!
Mireia
Estic pensant quina és la paraula que més m'agrada... Bufff! Els italians diuen que la "il.lusió" és una mentida, els místics que la "passió" porta al patiment. Els mestres de teatre diuen que cal estar "present", "escoltar" i "respondre". Avui escullo aquesta: "presència".
Mama, envia'm la versió word de la carta de l'avi, please!
Toni
Publica un comentari a l'entrada