El dia 20 de juny la nostra floreta va fer 2 anys!
Els seus pares li van organitzar una celebració molt guapa i tots ens ho vam passar molt bé.
I jo, com que sóc l'àvia, m'he posat "una mica" filosòfica....
Cada dia, quan vaig a l'escola, passo per davant de l'escala a on vaig viure fins que em vaig casar. Perquè,abans, les noies només marxavem de casa dels pares per casar-nos.....i aquell dia es guarnia la porta de l'escala amb flors i tots els veïens s'esperaven a la porta per veure la núvia.....
Quan ets jove, quan et cases, quan els teus fills són petits, com ara la Flor o encara més grans, escoltes la gent gran que diu: Què depressa passen els anys! però realment no saps què vol dir això, i un bon dia et mires al mirall i dius: què ha passat? on són els meus ulls?,on són els meus fills?, on és la dona que eres? Ja està!
Carai, i no et queixis que n'hi ha que estan pitjor!.....trist recurs dels judeo-cristians: tot sempre pot empitjorar!
Als qui em llegiu i sou joves: APROFITEU LA VIDA, DISFRUTEU DELS FILLS QUAN ENCARA ESTAN AL NIU! perquè algun dia, d'aqui no res, quan també vosaltres sereu grans com jo, segur que direu: vaja, i a sobre tenia raó!...
FELICITATS FLOR! Quantes coses t'esperen! De moment tens el millor: un pare i una mare que et veuen créixer i fer anys......
