El dia 20 de juny la nostra floreta va fer 2 anys!
Els seus pares li van organitzar una celebració molt guapa i tots ens ho vam passar molt bé.
I jo, com que sóc l'àvia, m'he posat "una mica" filosòfica....
Cada dia, quan vaig a l'escola, passo per davant de l'escala a on vaig viure fins que em vaig casar. Perquè,abans, les noies només marxavem de casa dels pares per casar-nos.....i aquell dia es guarnia la porta de l'escala amb flors i tots els veïens s'esperaven a la porta per veure la núvia.....
Quan ets jove, quan et cases, quan els teus fills són petits, com ara la Flor o encara més grans, escoltes la gent gran que diu: Què depressa passen els anys! però realment no saps què vol dir això, i un bon dia et mires al mirall i dius: què ha passat? on són els meus ulls?,on són els meus fills?, on és la dona que eres? Ja està!
Carai, i no et queixis que n'hi ha que estan pitjor!.....trist recurs dels judeo-cristians: tot sempre pot empitjorar!
Als qui em llegiu i sou joves: APROFITEU LA VIDA, DISFRUTEU DELS FILLS QUAN ENCARA ESTAN AL NIU! perquè algun dia, d'aqui no res, quan també vosaltres sereu grans com jo, segur que direu: vaja, i a sobre tenia raó!...
FELICITATS FLOR! Quantes coses t'esperen! De moment tens el millor: un pare i una mare que et veuen créixer i fer anys......
2 comentaris:
Ai, si! 2 anys ja la Flor!! Doncs a mi de moment el temps em passa molt intensament però no diria que molt ràpid... La Flor canvia tant i fem tantes coses junts que el temps "cundeix" molt, tot i que al mateix temps no em queda temps per res.. no sé si m'explico! :)
El cas és que a la festa ens ho vam passar molt bé i volia donar les gràcies a tots els assistents!!
Els pares, amb tantes emocions per poc ens oblidem de donar-li el regal!! aquesta fantàstica moto que carrego tarda si tarda no fins al parc ;)
Petons a tots!
La mare de la Flor
Todo, Todo!!!!!!!!! muy bonico, hasta tus pensamientos folosóficos.Pero.....creia que ese sentimiento era fruto de la soledad.... y hete aquí no los voy a repetir, pero sí, aquí estamos y los años han pasado como un soplo en el desierto. Pero...mi corazón es joven(digo yo) pero mi cuerpo no me acompaña. Te miras en el espejo, que ha pasado? los ojos no tienen el brillo de la juventud, pero tienen sabiduría y ternura. La mujer que eras? está presente en cada partícula de tu entorno, en ti misma!! Los hijos, son el fruto de tu entrega, con su propia proyección. Detrás de las arrugas se ve a una bella y serena mujer que no ha recurrido al botox para sentirse realizada (suena muy superficial, pero es una realidad).
Jolines!!!!que si, que pasa la vida y estamos aquí, con arrugas, achaques etc..pero, vamos cumpliendo años y con alegría!!!!!!!!
Mil besos espléndidos
Publica un comentari a l'entrada