Doncs sí, vaig fer 64 anys!
La celebració va ser maca, pero em van faltar les nenes, la tres C.V.F.
i
Després de la ressaca dels Oscars...
Pel Toni i per tots vosaltres:
Una de les pel.lícules del gran cinema americà dels anys 70 fou ESPARTACO, molts de vosaltres l’haureu vist per la televisió, ja que és un clàssic que reposen de tant en tant. Quan els esclaus alliberats fugen cap a la terra de Llibertat i han de lluitar tot travessant els territoris de la gran Roma, hi ha una escena que sempre recordo: és l’hora del vespre, els esclaus descansen i preparen les armes per la lluita de l’endemà; alguns s’entrenen, d’altres exerciten llurs llances, però hi ha un grup d’homes, dones i nens que escolten al poeta(Toni Curtis) que els explica com és de formosa aquella terra de Llibertat cap a on es dirigeixen. És un trobador , ell canta a la llibertat i la seva música i les seves paraules omplen el cor dels esclaus fugitius i els donen força per seguir endavant en la seva lluita. Amb paraules d'esperança els explica com serà de feliç la vida que els espera i tots, al escoltar-lo, senten renèixer la fe i la força per tornar a vèncer els soldats de Roma.
Aquest poeta, però, no es creu útil i li demana al Cap de tots ells, a l’inoblidable Kirt Douglas, que l’ensenyi a lluitar i a fer servir l’espasa i la llança , i la resposta d’Espartaco és , més o menys, aquesta :
Les teves paraules i la teva música són mil vegades més útils per ajudar a la nostra lluita que la millor espasa del millor guerrer. La força i la llum que reben tots els que t’escolten no podrien ser remplaçades per res, i res podria ajudar-los més que els teus poemes i les teves cançons.
De tot això fa molt de temps, i la vida d’aquells esclaus era molt diferent de la nostra, i ademés, la història va acabar malament!però la força dels poemes i de la música, i dels trobadors continua sent la mateixa i arriba fins el fons dels nostres cors. Quan els nostres nens i nenes, nois i noies van al teatre i escolten històries d’aventures, música, històries d’amor, de llibertat, d’il.lusió de viure… una llumeta se’ls encén molt endins i potser, potser seguirà encesa …
Anem al teatre, si!, al Regina, a l’Auditori, al Liceu, Portem el Teatre a l’escola, visquem el Teatre; segur que ens ajudarà a ser millors, més feliços i més lliures.
Bé, estic encantada. M'han dit:"tens el blog abandonat!...Molt malament!...i, es clar, això m'ha donat ganes de tornar-hi..... 
