Tinc el blog molt oblidat! i això que els vostres escrits m'animen molt...
A classe de conversa de francès em van preguntar.
I perquè l'escrius?= Pourquoi tu l'escris?
vaig reflexionar, i realment, Pourquoi? potser perquè sóc una escriptora frustrada......
Com que hem de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre, i fer tot això abans de morir, jo he tingut quatre fills (Mati, tres fills i una filla) d'arbres més que plantar-los els he volgut arrencar! i el llibre el substitueixo pel bloc, no sé si val "comme ça"o hauré de tornar per acabar la feina.
Si torno, vull recordar tot el que m'ha passat per no tornar a caure en els mateixos errors....si no, mercie, ça suffit!
El Lluis i la Mònica en van fer 40! La setmana vinent us posaré un video de la Festa!...
Seguirà....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
... de fet, el Lluís i la Mònica en vam fer 80! Procura que en sortim ben parats, al teu vídeo, si és que ha de poder aparèixer a tots els ordinadors del món ;-)
... ah! i no et preocupis que els que tornem a ser-hi, jo m'incloc, no repetirem els mateixos errors. En farem uns altres!
Lluís
Qui sap... diuen que l'home és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra!
Doncs ja està aquí la primavera i la meva al.lèrgia! Però m'agrada tant (la primavera) que no m'importa!
I ara que ja estem a primers d'abril, em pregunto: que no fem calçotada aquest any!!!???
Mireia
Hi ha una malaltia que es diu hipertimèsia i que consisteix en la impossibilat d'oblidar res que t'hagi passat a la vida. Una sort? Una tortura? (Si voleu saber-ne més poseu "man who can't forget" al youtube i xafardegeu una mica...)
Toni
Publica un comentari a l'entrada