L'Olau va fer 6 anys i el Giol en va fer 4! Us posaré una foto, per no passar per alt aquesta important celebració!
Fa dies que no escric al blog, potser perquè em faig gran i això és terrible! De la malaltia de la joventud ja fa temps que n'estic curada i mira que corren power-points pels correus animant a viure! Quina dèria d'enviar frases boniques amb precioses imatges...o coses divertides, amunt i avall! Em pregunto d'on surt tot aquest cabdal d'enginy i de temps per poder fer -ho?
Doncs no, encara no em jubilo. Què faré quan em jubili? Cursets que m'agradin, trobades amb les amigues, anar a veure els néts (sense ser una sogre pesada), anar a fer natació...si tot això ja ho faig ara! i tinc un sou cada mes, i , sense ser massa pedant, faig la meva feina ben feta (almenys com la majoria)...ja sé que també hi ha moltes altres bones opcions, però no són les meves.
Un company de feina em va dir una vegada:
-No deixis el Plà nº 1 fins que no tinguis un Plà nº2!
i encara no tinc un Plà nº2.
No m'agrada el mes de febrer: es nota, oi?
2 comentaris:
Doncs jo estic molt contenta que encara no et jubilis, i segur que la Flor també ho agrairà! com a mínim el seu primer any a l'escola dels grans :)
t'estimo molt, ja hi saps, tant al febrer com a l'agost!!
la teva filla
Partint de la base, que el pas dels anys són inevitables, així com la típica frase quan es compleixen anys, apartir de certa edat, que ens diuen parell nostre consol "PITJOR ÉS NO COMPLI", crec que el teu company té la seva raó per a aconsejarte a tenir una pla B, però jo em baso en una altra teoria, i és que aquests anys apartir de l'edat en què puguis jubilar són molt important, pel que si es pot no hauria deixar passar ni un d'ells.
El meu punt de vista sobre ella és que el més important és poder disposar d'aquest temps, per poder fer el que es vulgui en el moment que es vulgui, fins i tot permetre el luxe de no fer cap pla, ja que d'aquests ja ens ho fan els fills bastant sovint.
Se que has meditat molt sobre això, però vull que ho tornis a fer, ja que un any (quan som on som) és molt important.
Una altra opció, en lloc d'un pla X, també va bé un plantejament a la part implicada en la teva vida.
No pretenc donar cap consell, si no simplement meu punt de vista.
Sempre des de l'afecte.
PILAR
Publica un comentari a l'entrada