No vul que el meu blog sigui només un recull d'aniversaris familiars.
A l'escola Espai 3, on jo hi vaig treballar uns quants anys, celebren el seu 25è aniversari i han demanat escrits i records a tots els que hi vam passar. Jo he aportat el meu granet de sorra i m'he decidit a penjar-lo també al blog.
Però perquè no falti la foto, us en poso una preciosa (del dia del meu aniversari).
ESPAI 3 25 anys fent escola
Doncs sí, el temps passa molt de pressa.....!
Els mestres ho sabem prou: cada matí posem la data a la pissarra; un dia qualsevol de 1985.,de 1986...i ja han passat 25 anys!
Els nens i les nenes són sempre iguals, eterns Peters Pans; sembla que el temps no passi, però és un miratge, els nens creixen i nosaltres ens fem grans!
I jo també m’he posat a buscar:
“en el baúl de los recuerdos”...
He trobat algunes revistes, les de les Setmanes Esportives, és clar....
Són fantàstiques, no teniem la tecnologia d’ara, ni teniem ordinadors....però ens visitaven els esportistes de can Barça i jugavem partits de mestres contra alumnes de 8è, i malgrat que encara no s’havien celebrat els grans jocs olímpics de Barcelona, nosaltres ja coneixiem els valors de l’esport. La veritat és que vam ser uns avançats de la nostra època!
I l’any 1994, els últims “del Jujol” vam tancar la porta i vam pujar el turonet que ens portava a l’Espai 3.
Quants records tornen, personals i professionals, al tornar a fullejar les revistes: noms que evoquen amics, amigues, nens, nenes, pares, mares que han format part de la meva vida. Com diu el gran poeta català Martí Pol:
Juga a perdre la por
I escriu a qualsevol paret de casa teva
Tots els noms que han omplert
De llum la teva vida,...
Una dotzena d’anys a l’Espai 3 sí que m’han omplert de noms “les parets de casa” però que no diré perquè seria una llista massa llarga.
A l’Espai 3 hi vaig ser una mestre feliç i això és el que compta.
Mercè Matas
2 comentaris:
Jo també hi vaig passar estones a l'Espai 3, encara que no exàctament com a alumne. També recordo les jornades esportives i les visites del Baquero i l'Steve Trumbo, el Calderer... Quina enveja em feien els nens d'aquella escola!
Toni
I ara un poema:
"Primer es van endur als jueus, però com jo no era jueu, no em va importar.
Després es van endur als comunistes, però com jo no era comunista, tampoc em va importar.
Després es van endur als obrers, però com jo no era obrer tampoc em va importar.
Més tard es van endur als intel·lectuals, però com jo no era intel·lectual, tampoc em va importar.
Després van seguir amb els capellans, però com jo no era capellà, tampoc em va importar.
Ara vénen a per mi, però ja és massa tard."
(Bertolt Brecht)
Publica un comentari a l'entrada