Estant fent cua, esperant l'ascensor....
Van amb una carpeta sota el braç, com les universitàries....moltes d'elles, quasi totes ben segur, han passat per la universitat, ara estan jubilades... però no volen quedar-se a casa, surten, van a classe...de literatura, d'idiomes, de música, d'art, d'informàtica...a l'escola de la Dona hi ha una pila d'ofertes.
Jo me les miro, endevino un passat una "mica hippy" , una mica "kumbayà". En algun moment van trencar amb la "mestressa de casa de la seva època"i van sortir al món a treballar . Com eren?
Els anys passen cruels per aquests rostres que també van tenir 20 anys.
Elles omplen les aules de l'escola, n'hi ha uns quants centenars, i entre-mig algun home, però pocs.
Quant els néts o les nétes estan malalts i no poden anar a l'escola elles tampoc van a classe aquell dia.
Escolten al professor, participen, recorden tot el que semblava oblidat entremig de les caçoles i el carro del super... l'i.lusió d'aprendre retorna i viuen un temps, feliç? segurament.
I ara m'atreveixo a dir-ho: Les dones dels meu país són fantàstiques!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Mama, hauries de ser blogger!Si les dones de la teva generació i les properes, estessin tan enganxades a la xarxa com el jovent, tindries milers de seguidores!!
Sempre més dones que homes en la vida activa fora de lo professional (excepte les lliguetes de futbito, és clar!). Per això em fot tant que el president de l'AMPA sigui l'únic home! ;P
Mireia
Publica un comentari a l'entrada