Se'ns en van

Ara un, ara l'altre, se'ns en van, nord enllà, buscant allò que aquí no poden trobar: feina i futur. Són els nostres joves, els nostres fills. Són el millor del nostre país. Els vam fer estudiar idiomes, sense imaginar-nos que això seria la seva taula de salvació...marxen amb l'equipatge carregat d'il.lusions, de projectes, de somnis...i també d'incerteses...
És una part d'una carta enviada a La Vanguardia: m'he sentit com si llegis els meus pensaments.
No vull parlar del que passa en aquest trist pais nostre, prou ho sabem tots...
Ahir vaig veure el reportatge sobre l'escola a Finlandia i a Catalunya, res va ser nou per a mi, però em va agradar saber que som molts que pensem igual, encara que els "consellers i conselleres d'educació"mirin cap un altre costat.
M'agrada saber que hi ha algú que segueix aquest fil dels meus pensaments, a vegades penso: "fa dies que no escric res al blog" però no voldria repetir-me. Només dir-vos que és un goig veure'ls créixer i fer anys.